La memòria de SEGUIMENT DE LA QUALITAT FISICOQUÍMICA I BIOLÒGICA DE L’AIGUA I ELS HÀBITATS DEL TRAM FINAL DEL RIU EBRE 2020, elaborada anualment pel Centre d’Estudis dels rius Mediterranis – Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya des del 2014, es fa en el marc del “Projecte LIFE MIGRATOEBRE (LIFE13 NAT/ES/000237): Recuperació dels peixos migratoris i gestió sostenible del tram final del riu Ebre” (www.migratoebre.eu). El seu objectiu és aplegar tota la informació disponible de la qualitat fisicoquímica i biològica de l’aigua (excepte els peixos, que es tracten en una memòria específica) i els hàbitats aquàtics, per veure’n l’evolució mentre duri aquest projecte. En gran part, aquestes dades són obtingudes pels organismes de conca, bàsicament de l’Agència Catalana de l’Aigua i la Confederación Hidrográfica del Ebro.
Les conclusions extretes de les dades disponibles es poden resumir amb els punts següents:
La qualitat de l’hàbitat fluvial al tram final de l’Ebre obtinguda a partir de l’índex d’hàbitat fluvial (IHF) és, en general, bona o molt bona. La qualitat del bosc de ribera (QBR) al curs principal de l’Ebre és, en general, millorable, variable entre bona i pèssima. En canvi, als afluents avaluats, el Siurana i l’Asmat, el bosc de ribera està, en general, molt ben consolidat. A les dades de 2019 s’ha detectat una disminució dels valors d’aquest índex en diversos trams del curs principal de l’Ebre, possiblement associat a aiguats entre la tardor de 2018 i l’estiu de 2019.
Les dades fisicoquímiques recollides constaten un nivell de sals, clorurs i components nitrogenats (nitrats i nitrits) elevats, superiors als que serien desitjables. Puntualment, hi ha valors de nitrats força extrems. Puntualment, també s’assoleix algun valor extrem de sulfats. Les dades recollides mostren una tendència a l’alça de determinats paràmetres, com els clorurs, les nitrats i els nitrits, que l’any 2018 i 2019 havien augmentat la quantitat de registres elevats, però les dades del 2020 trenquen aquesta tendència, possiblement degut al fet de ser un any plujós i a un augment conseqüent dels cabals dels rius, que haurien diluït aquestes concentracions.
Els nivells d’alguns metalls pesats en peixos a l’embassament de Flix segueixen superant lleugerament els barems desitjables per al consum humà. Concretament, el mercuri i el metilmercuri, que són els principals contaminants detectats en peixos, sobretot a Flix i aigua avall d’aquest embassament. A banda d’això, es detecta un excés de cadmi a mol·luscs de les badies del Delta de l’Ebre.
Pel que fa als plaguicides, diazinon i clorpirifos són els compostos que apareixen més al sediment. Els valors més elevats a l’aigua corresponen al Delta de l’Ebre, sobretot terbutrina i clorpirifos, amb una gran variabilitat anual de les seves concentracions, associades al cabal i la precipitació atmòsfèrica.
Els indicadors biològics basats en el càlcul d’índexs de macroinvertebrats aquàtics (mesurats a Flix, Móra d’Ebre, Xerta i Tortosa i al riu Siurana a Bellmunt) i els índexs basats en les diatomees (mesurats a Flix, Ascó, Móra d’Ebre, Benifallet, Xerta i Tortosa i dos afluents, el Siurana a Bellmunt i l’Asmat a Capçanes) determinen una qualitat de l’aigua bona o molt bona a excepció de Flix, on la població de diatomees i fitoplàncton mostra nivells millorables.
Les dades de biovolums fitoplanctònic i clorofil·la “a” mostren unes condicions d’oligotròfia (amb relativament pocs adobs i poques algues plantòniques) a la major part dels trams mostrejats (Flix, Ascó, Móra d’Ebre, Benifallet i Xerta), mentre a Riba-roja es detecten nivells d’eutròfia massa elevats, que en alguns registres es poden considerar molt excessius, d’hipereutròfia.
Els índexs basats en els macròfits (IVAM i IVAM-CLM) mesurats a Xerta i Tortosa també determinen un nivell elevat de nutrients, en aquest cas, dipositats als sediments del riu Ebre.
